Arrelar la Pau / DENIP 2018

Aquets 30 de gener, els nostre institut s’ha adherit a la celebració del Dia Escolar per la Noviolència i la Pau  (DENIP 2018).  Enguany el lema ha estat: Plantem vida. Diferents terres procedents de punts geogràfics familiars i variats, han ajudat en l’arrelament de l’olivera que hem plantat. L’acte  s’ha iniciat amb l’acció del Taller de Teatre. Tot seguit l’alumnat de clàssiques ens ha fet gaudir amb l’oratòria de “L’olivera en la cultura clàssica i el Mediterrani”, acompanyada d’un recitatiu de l’inici de la Ilíada d’Homer, adaptat. Una miqueta de música: Somewhere over the rainbow ; amb la veu de Maria Campavadal acompanyada al piano per la Martina. Seguidament, alumnat i professorat hem plantat  l’olivera; acompanyats del recitatiu de  Versos per la Pau, a dues veus; donant visibilitat a les 25 llengües que convivim al centre. Ha clos l’acte la guitarra  i veu de la Marina Castell i la Laia Pons, amb una composició pròpia: L’Arbre de la ciutat. “Conta’ns, olivera, quin és el camí d’arrelament a la Pau”

 

VERSOS PER LA PAU. POESIA A DUES VEUS

 

L’estranger, Josep Palau i Fabre
-De quin país és aquest estranger?
-No ho sé.
-Com se diu?
-No ho sé.
-Què fa? Quina llengua parla?
-No ho sé.
-Com us dieu, bon home?
-…
-De quin país veniu? On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.

Català : Leyre Olmeda, 1rBat.C

Senegalès :

Pido la paz i la palabra, Blas de Otero

Escribo
en defensa del reino
del hombre y su justicia. Pido
la paz
y la palabra. He dicho
«silencio»,
«sombra»,
«vacío»
etcétera.
Digo
«del hombre y su justicia»,
«océano pacífico»,
lo que me dejan.
Pido
la paz y la palabra.

Castellà: Lucas Javier Astudillo 4t ESO

Francès:

Fràgils muralles, Maria Àngels Anglada

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com em recorden
les reixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!

Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

Català : Aina Martínez 1rBat.C

Àrab:

Si el món fos…, Joana Raspall

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrits fals…
Però és escrit en tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet 

Català: Mar Peñaroja, 4t ESO C

Mandarin: Yuquan Dong, 4t ESO C

 

Insubmissió, Caterina Albert,
No vull que em segresteu el pensament
dintre de fets o fórmules pactades;
vull, com les aus, les ales lliberades
per volar en tot moment,
ara a dreta, ara a esquerra, per l’espai
ple d’infinites rutes invisibles;
no hi vull destorbs forans, límits noïbles
que a bestreta m’imposen un camí.
Vull ésser plenament mestre de mi
i no un esclau de forces alienes,
en tant que humanes, míseres, fallibles;
vull les facultats plenes
servar de mon privat discerniment
i en mi respectar furs
que en els demés respecto sens protesta.
Anorreada o xalesta,
amb jorns plàcids o durs,
vaig rebre de Déu la meva vida
i comptes sols a n’Ell li’n vull donar
i sols d’Ell vull estar a l’alt manar
i sols d’Ell rebre lleis i pauta i mida,
sense manifassers per entremig
que amb matusser trepig
de mes oracions la pau violin
i que mentre ells volin
a mi vulguin privar-me de volar.
Qui per son diví antoix me va crear,
alhora performava mon destí;
i així, del Qui
per mi és tot jo i jo tot d’Ell
sols vull sofrir el rigorós cinyell,
sols vull estar al franc servir,
del jorn de ma naixença
fins al jorn de morir

Català: Miquel Pérez, 1rBat.A

Marroquí : Kaoutar Siki 1rBat.C

Alemany : Anusha Azul Bieliukas, 1rBatB

Divisa, Maria-Mercè Marçal

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Català: Laura Solà, 2nESO D

Rumanès : Núria Lupu, 2n ESO D

 

Nocturno sin patria, Jorge Debravo

Yo no quiero un cuchillo en manos de la patria.
Ni un cuchillo ni un rifle para nadie:
la tierra es para todos,
como el aire.

Me gustaría tener manos enormes,
violentas y salvajes,
para arrancar fronteras una a una
y dejar de frontera solo el aire.

Que nadie tenga tierra
como tiene traje:
que todos tengan tierra
como tienen el aire.

Cogería las guerras de la punta
y no dejaría una en el paisaje
y abriría la tierra para todos
como si fuera el aire…

Que el aire no es de nadie, nadie, nadie…
Y todos tienen su parcela de aire.

Castellà: Marina Ramos, 4t ESO D

Anglès: Laia Villarta 4t ESO C

Podries, Joana Raspall

Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fóra casa teva,
i diries “sí” en un altra llengua.
T’hauries criat  d’una altra manera
més bona, potser; potser, més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics  i jocs d’una altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu  perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.

Podries ….podries…

Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra,
la tristesa d’ell podria ser teva.

Català: Anke Tivadar, 4t ESO C

Italià: Aina Bueso 1rBat.C

Portuguès: Hayza Cardoso, 1rBat.B

 

Somewhere over the rainbow
Lletra de la cançó
Somewhere over the rainbow
Way up high
And the dreams that you dreamed of
Once in a lullaby
Somewhere over the rainbow
Blue birds fly
And the dreams that you dreamed of
Dreams really do come true ooh oh
Someday I’ll wish upon a star
Wake up where the clouds are far behind me
Where trouble melts like lemon drops
High above the chimney top
That’s where you’ll find me
Oh, somewhere over the rainbow bluebirds fly
And the dream that you dare to,
Oh why, oh why can’t I?
Well I see trees of green and red roses too,
I’ll watch them bloom for me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Well I see skies of blue
And I see clouds of white
And the brightness of day
I like the dark
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow so pretty in the sky
Are also on the faces of people passing by
I see friends shaking hands
Singing, “How do you do?”
They’re really singing, “I, I love you.”
I hear babies cry and I watch them grow,
They’ll learn much more than we’ll know
And I think to myself
What a wonderful world world
Someday I’ll wish upon a star
Wake up where the clouds are far behind me
Where trouble melts like lemon drops
High above the chimney top
That’s where you’ll find me
Oh, somewhere over the rainbow way up high
And the dream that you dare to, why oh, why can’t I?
Compositors: E.Y. Harburg / Harold Arlen
Arbre de la ciutat
Compositora: Marina Castells
Arbre a la ciutat
Un jardí molt descuidat
En trencar tots els esquemes
Es crea una nova realitat
Estira les branques
Ocupant un lloc al bosc
Entre la boira sembles ombres
I en la claror tot son colors
Que l’hivern es molt llarg
Enterra els records
Per poder continuar caminant
Mira la mirada color terra
Fixa’t com evita els sorolls
Busca en la malesa meravelles
Trobaràs un somni en un racó.
Mira la pell plena de ferides
Fixa’t l’arbre és encara dret
L’escorça torrada, però el tronc sec
Trobaràs un lloc en el seu bosc.
Trobaràs un lloc molt a prop seu.
Sigues el riu que mulla i desfà
Que afina les pedres al passar
Pots arrencar a córrer
I entre pensaments nedar
arbre en un turó
Mira el cel troba la pau
Si mous totes les fulles
Pots aconseguir volar
Que l’hivern es molt llarg
Enterra els records
Per poder continuar caminant
Mira la mirada color terra
Fixa’t com evita els sorolls
Busca en la malesa meravelles
Trobaràs un somni en un racó.
Mira la pell plena de ferides
Fixa’t l’arbre és encara dret
L’escorça torrada, però el tronc sec
Trobaràs un lloc en el seu bosc.
Trobaràs un lloc molt a prop seu.